Marc Comú Europeu de Referència per a les llengúes (CEFR)
|
El Marc comú europeu de referència per a les llengües ( MECR ): aprenentatge, ensenyament, avaluació, forma part del projecte general de política lingüística del Consell d'Europa. Va ser elaborat pel Consell d'Europa com a part principal del projecte" aprenentatge d'idiomes per a la ciutadania europea" entre 1989 i 1996. El seu principal objectiu és proporcionar un mètode d'avaluació i ensenyament que s'apliqui a tots els idiomes a Europa. Al novembre de 2001 una resolució del Consell de la Unió Europea va recomanar l'ús del MECR per establir sistemes de validació de la capacitat lingüística .
Gràcies al Marc s'han unificat les directrius per a l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües dins del context europeu. Aquest Marc proporciona una base comuna per a l'elaboració de programes de llengües, orientacions curriculars, exàmens, manuals, etc., a tot Europa. Descriu de manera integradora el que han d'aprendre a fer els estudiants de llengües per tal d'utilitzar una llengua per comunicar-se, així com els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per poder actuar de manera eficaç. La descripció també comprèn el context cultural on es situa la llengua. El Marc de referència defineix nivells de domini de la llengua que permeten comprovar el progrés dels alumnes en cada fase de l'aprenentatge, és a dir les competències que han d'assolir en la comprensió lectora, expressió oral i escrita en cada nivell i al llarg de la seva vida. Aquests nivells són els següents:
Bloc A: Usuari bàsic; A1: Accés o nivell inicial; A2 : Plataforma, o nivell bàsic
Bloc B: Usuari independent; B1: Llindar o intermedi; B2 : Avançat o usuari independent
Bloc C: Usuari competent; C1: Domini operatiu eficaç; C2 : Mestratge
En oferir una base comuna per a la descripció dels objectius , els continguts i la metodologia, el Marc de referència afavoreix la transparència dels cursos, els programes i les titulacions, fomentant d' aquesta manera la cooperació internacional en el camp de les llengües modernes. La presentació de criteris objectius que descriguin el domini de la llengua facilitarà el reconeixement mutu de les titulacions obtingudes en diferents contextos d'aprenentatge i, conseqüentment, contribuirà a la mobilitat a Europa .
És molt important per a les llengües de signes que elaborem i disposem del marc de referència per a les LS, igual que s'ha construït per a les llengües orals. Aquest marc contribueix a provar la comparabilitat total i l'equivalència funcional entre les llengües de signes i les llengües orals, i d'aquesta manera es contribuirà a que les llengües de signes tinguin un estatus equiparable a les llengües orals.
El Marco común europeo de referencia para las lenguas (MCER): aprendizaje, enseñanza, evaluación, forma parte del proyecto general de política lingüística del Consejo de Europa. Fue elaborado por el Consejo de Europa como parte principal del proyecto “aprendizaje de idiomas para la ciudadanía europea" entre 1989 y 1996. Su principal objetivo es proporcionar un método de evaluación y enseñanza que se aplica a todos los idiomas en Europa. En noviembre de 2001 una Resolución del Consejo de la Unión Europea recomendó el uso del MCER para establecer sistemas de validación de la capacidad lingüística. Gracias al Marco se han unificado las directrices para el aprendizaje y la enseñanza de lenguas dentro del contexto europeo. Este Marco proporciona una base común para la elaboración de programas de lenguas, orientaciones curriculares, exámenes, manuales, etc., en toda Europa. Describe de forma integradora lo que tienen que aprender a hacer los estudiantes de lenguas con el fin de utilizar una lengua para comunicarse, así como los conocimientos y destrezas que tienen que desarrollar para poder actuar de manera eficaz. La descripción también comprende el contexto cultural donde se sitúa la lengua.. El Marco de referencia define niveles de dominio de la lengua que permiten comprobar el progreso de los alumnos en cada fase del aprendizaje, es decir las competencias que deben alcanzar en la comprensión lectora, expresión oral y escrita en cada nivel y a lo largo de su vida.. Estos niveles son los siguientes: Bloque A: Usuario básico; A1: Acceso o nivel inicial; A2: Plataforma, o nivel básico Bloque B: Usuario independiente; B1: Umbral o intermedio; B2: Avanzado o usuario independiente Bloque C: Usuario competente; C1: Dominio operativo eficaz; C2: Maestría Al ofrecer una base común para la descripción de los objetivos, los contenidos y la metodología, el Marco de referencia favorece la transparencia de los cursos, los programas y las titulaciones, fomentando de esta forma la cooperación internacional en el campo de las lenguas modernas. La presentación de criterios objetivos que describan el dominio de la lengua facilitará el reconocimiento mutuo de las titulaciones obtenidas en distintos contextos de aprendizaje y, consecuentemente, contribuirá a la movilidad en Europa. Es muy importante para las lenguas de signos que elaboremos y dispongamos del marco de referencia para las LS, al igual que se ha construido para las lenguas orales. Este marco contribuye a probar la comparabilidad total y la equivalencia funcional entre las lenguas de signos y las lenguas orales, y de este modo se contribuirá a que las lenguas de signos tengan un estatus equiparable a las lenguas orales. |
|
English
Deutsch
Italiano
Catalàn